El passat 11 de març es produïa un terratrèmol de magnitud 9.0 amb epicentre a prop de la costa nord-est de Honshu, Japó. Tingué lloc en una falla de tipus compressiu a les proximitats de la zona de subducció entre les plaques pacífica i nord-americana.
Ha estat el terratrèmol més important a la zona en els darrers 140 anys i, a més, va originar un tsunami de terribles conseqüències per a la població.
En aquesta contribució pretenem recollir informació rellevant al voltant d’aquest fenomen geològic en forma d’enllaços a pàgines web, vídeos, simulacions i també informació bibliogràfica.
Enllaços:
- USGS. Earthquake Hazards Program. Recull dades sismològiques del terratrèmol.
- Japan Quake Map. Ofereix una simulació sobre el mapa del Japó, dels terratrèmols produïts des del dia 11 de març. S’utilitzen dades de l’USGS i els moviments sísmics es representen amb cercles de colors que n’indiquen la magnitud, localització i profunditat.
- Satellite Photos of Japan. Recull de l’edició electrònica del New York Times de sèries de fotografies aèries interactives on se sobreposen imatges de localitats costaneres abans i després del tsunami.
- Recent Earthquake Teachable Moments. Conjunt de recursos (presentacions, vídeos, animacions…) adreçats a la docència, recopil·lats per IRIS, Incorporated Research Institutions for Seismology.
- 2011 Japan Earthquake and Tsunami. Recull de recursos de caire educatiu i docent del SERC (The Science Education Resource Center at Carleton College).
Vídeos:
- Procés de liqüefacció: En aquest vídeo del reporter de la CNN Brent Kooi, es pot veure com les esquerdes s’estan obrint de forma molt visible a l’asfalt d’un parc de la prefactura de Chiba. Veiem la diferència de moviment al llarg de les esquerdes, que s’estan ampliant i estrenyent i on no hi ha moviment vertical. Ben aviat les esquerdes apareixen a la zona de gespa. Quan comença la liqüefacció s’observa, en primer lloc, com brolla l’aigua dels llocs on hi ha petites depressions. De sobte, hi ha aigua pertot arreu i es veu com el fang és expulsat d’entre les esquerdes que encara estan en moviment.
En aquest altre video podem veure una demostració de com es produeix el procés de liqüefacció usant com a model la vibració soferta per la terra transportada per un carretó en moviment.
- Onades produïdes pel tsunami: En aquest video podem observar com el nivell del mar va creixent a mida que les grans onades van arribant a la costa.
Bibliografia (Catàleg de la Biblioteca):
- Obres que podeu consultar a la biblioteca sobre geologia del Japó.
- Entre les diferents monografies sobre tsunamis, podeu trobar The orphan tsunami of 1700: Japanese clues to a parent earthquake in North America, una
obra en accés obert on es recullen testimonis 
escrits que parlen dels efectes d’un tsunami que es va produir al Japó el 1700; i Tsunamis in the Mediterranean Sea 2000 B.C.-2000 A.D., una monografia que analitza els tsunamis que s’han produït a la Mediterrània al llarg dels segles.
- Obres sobre terratrèmols i sobre sismologia al Japó.
- Revistes especialitzades en sismologia que es reben actualment:
- Journal of seismology. També en versió electrònica
- Bulletin of the Seismological Society of America. També en versió electrònica
- Seismological research letters. També en versió electrònica.
Bibliografia (Bases de dades):
- GEOREF: Base de dades que recull documents sobre qualsevol aspecte de la geologia a tot el món. Aquesta base de dades utilitza un llenguatge controlat (descriptors) que identifica temes d’interès per cercar. Entre els molts que utilitza, n’hi h
a que es refereixen a terratrèmols específics, cosa que ens permet recuperar documents indexats amb el descriptor corresponent. Per exemple, els documents que tracten del gran terratrèmol, de magnitud 9.3, que es va produïr el 26 de desembre del 2004 a Sumatra estan indexats sota el descriptor Sumatra-Andaman Islands earthquake 2004. Cercant aquest descriptor es recuperen més de 600 documents. Per tant, dintre d’un temps s’hauran publicat nous documents sobre el terratrèmol del Japó que també es podran recuperar amb el descriptor específic que la base de dades GEOREF els haurà assignat usant sempre un topònim seguit de la paraula earthquake i a continuació l’any, com per exemple Sendai earthquake 2011 o algun altre semblant. Només s’hi pot accedir des d’ordinadors autoritzats.
- BIGPI: Base de dades d’accés gratuït que recull documents sobre la geologia de la Península Ibèrica. En aquesta font d’informació podeu cercar documents
sobre terratrèmols i tsunamis de l’àmbit geogràfic esmentat. Si ho feu, veureu com té certa importància, pel nombre de documents recuperats, un terratrèmol ocorregut a prop de Lisboa el 1755, que va desencadenar també un tsunami a la costa atlàntica de la Península Ibèrica.
Altres recursos:
- Entrevista a Miquel Canals, professor del Departament d’Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines de la Facultat de geologia (UB), publicada a Globaltalent, diari digital de ciència i innovació, on parla dels riscos de tsunamis a Catalunya.
- Entrades a blocs de geologia que fan referència al terratrèmol del Japó:
- Sismic:
- Paleoseismicity.org:
- Our Shaking Earth:
- Institute of Hazard, Risk, and Resilience Blog:
- Geology in motion:
super-duper )))))))))
M'agradaM'agrada