Solució: Es tracta del Triglav, que pertany a la serralada dels Alps i, concretament, als Alps Julians. És la muntanya més alta d’Eslovènia, amb una altura de 2.864 m.
Per poder situar la muntanya geogràficament, la pista clau és que està inclosa a la classificació SOIUSA.
El nom d’aquesta classificació correspon a l’acrònim en italià de Suddivisione Orografica Internazionale Unificata del Sistema Alpino, que és un sistema classificatori que intenta normalitzar i estandarditzar els diferents sistemes nacionals de classificació dels Alps.
Els Alps estan repartits principalment entre quatre estats: França, Suïssa, Àustria i Itàlia, tot i que Mònaco, Eslovènia, Alemanya i Liechtenstein tenen dintre de les seves fronteres algunes muntanyes de la important serralada.
Per saber quines són les muntanyes més altes de cadascún d’aquests països consultem alguna de les moltes fonts que hi ha a la xarxa. Per exemple, a la Wikipèdia hi ha un llistat de tots els països del món i la seva muntanya més alta:
- França: Mont Blanc, 4.810 m
- Suïssa: Dufourspitze o Monte Rosa, 4.634 m
- Àustria: Grossglockner, 3.798 m
- Itàlia: Monte Bianco, 4.810 m
- Mònaco: Chemin des Révoires, 161 m
- Eslovènia: Triglav, 2.864 m
- Alemanya: Zugspitze, 2.962 m
- Liechtenstein: Grauspitz, 2.599 m
Podem veure, tant per les fotos com per la descripció, que l’única muntanya que coincideix amb les característiques descrites a l’enunciat del GEOENIGMA és el Triglav, d’Eslovènia.
Al bloc Muntanyes verdes, de Nacho Martínez, en podem trobar una descripció:
“El Triglav és la muntanya més alta d’Eslovènia, es troba als Alps i té una alçada de 2.864 m. Aquesta muntanya es troba al nord-oest d’Eslovènia, molt a prop d’Àustria i d’Itàlia, als Alps Julians, i té un caràcter simbòlic per a la identitat nacional dels eslovens, com ho demostra que n’aparega tant en la bandera de la República d’Eslovènia com en les monedes de 50 cèntims d’euro encunyades en aquest país.
El Triglav (literalment Tres caps) o Muntanya Tricorn en italià és el punt culminant dels Alps julians i el punt més alt d’Eslovènia, amb 2.864 m. Segons una vella llegenda, tot eslovè ha de pujar el Triglav almenys una vegada en la vida. La muntanya representa una vella divinitat sudeslava, que tocava amb el seu primer punt el cel, amb la segona la terra i amb la tercera, per sota, el món subterrani.
És conegut per la seva forma pròpia i la seva visibilitat des de distàncies encara superiors a 100 km, La seva cara nord constitueix una de les més grans prominències d’Europa.
Després d’un intent infructuós en 1777, la primera ascensió va ser realitzada el 26 d’agost de 1778 per Luka Korošec, Matija Kos, Štefan Rožič; i Lovrenc Willomitzer.
Al cim es troba l’Aljazev stolp (o torre d’Aljaz), un bivac cilíndric, i símbol important del país. Ofereix refugi als alpinistes durant les tempestes. Va ser construït el 7 d’agost de 1895 per Jakob Aljaz.
El Triglav es troba en l’únic parc nacional eslovè, el Parc Nacional del Triglav, al nord-oest del país. La seva superfície, de 84.800 hectàrees, representa el 4% del territori del país.“
Enllaços:
- La montaña de las tres cabezas. (Pucha! Fotografias, historietas y andanzas)
- TRIGLAV 2864m. Cima de los Alpes Julianos, Eslovenia. (www.madteam.net)
- TRIGLAV (2864M) (ESLOVENIA). (www.montesdeasturias.com)
- Triglav. (www.summitpost.org)
Vídeos a la xarxa:
Bibliografia (Bases de dades):
- SCIENCE CITATION INDEX: Base de dades que buida les millors revistes de ciència i tecnologia. Cerquem articles que parlin del Triglav.
Topic=TriglavRefined by: Subject Areas=( GEOGRAPHY PHYSICAL OR GEOCHEMISTRY GEOPHYSICS OR GEOSCIENCES MULTIDISCIPLINARY )Timespan=All Years. Databases=SCI-EXPANDED
Els que han estat més citats fins ara són:
- Podobnikar T. Georeferencing and quality assessment of Josephine Survey maps for the mountainous region in the Triglav National Park. ACTA GEODAETICA ET GEOPHYSICA HUNGARICA (2009) V. 44(1), p. 49-66
- Smuc Andrej; Rozic Bostjan. Tectonic geomorphology of the Triglav Lakes Valley (easternmost Southern Alps, NW Slovenia). GEOMORPHOLOGY (2009) V. 103(4), p. 597-604
- Triglav-Cekada Mihaela; Radovan Dalibor; Gabrovec Matej; et al. Acquisition of the 3D boundary of the Triglav glacier from archived non-metric panoramic images. PHOTOGRAMMETRIC RECORD V. 26(133), p. 111-129
- GEOREF: Base de dades de geologia de tot el món. Cerquem documents publicats sobre el Triglav i només n’hi ha un que no haguem recuperat abans al SCI:
- Smuc, Andrej; Rozic, Bostjan. The Jurassic Prehodavci Formation of the Julian Alps: easternmost outcrops of Rosso Ammonitico in the Southern Alps (NW Slovenia). SWISS JOURNAL OF GEOSCIENCES (2010) V. 103(2), p. 241-255
PUNTUACIONS OBTINGUDES
Deixa un comentari