Blog del CRAI Biblioteca de Ciències de la Terra (UB-CSIC)

Dins les esquerdes de les Tunes.
© Sònia Domènec
[Cliqueu per ampliar]

Si recordem un article anterior del nostre blog, parlàvem dels geòtops de Catalunya, punts d’especial interès geològic inclosos dins d’una geozona, un espai d’interès geològic més gran.

Les Tunes és un dels geòtops inclosos a la geozona de la Conca lacustre de Banyoles-Besalú. És la geozona número 211 de l’Inventari d’Espais d’Interès Geològic de Catalunya. El podeu localitzar al mapa dels espais inventariats.

El paratge de les Tunes (també anomenat les Estunes) està situat a Porqueres, molt a prop de l’Estany de Banyoles, concretament prop de la carretera de Banyoles a Olot per Mieres.

Mapa de situació.
[Cliqueu per ampliar]

La paraula tuna és un sinònim d’esquerda. A Catalunya hi ha diversos topònims que l’utilitzen, com la platja de Sa Tuna, la cova de la Tuna Fosca (a Tavertet) o les Tunes del pantà de Sau.

Les Tunes és un espai de gran valor natural, probablement és un dels esquerdaments catalans més populars. Les esquerdes formades en els grans blocs travertínics, en separar-se, han creat cavitats, baumes i corredors d’una gran bellesa.

El resultat és un conjunt d’esquerdes de fàcil accés per a les quals no cal material ni il·luminació de cap mena per poder-les visitar.

Una esquerda de les Tunes.
© Sònia Domènec
[Cliqueu per ampliar]

Les formacions de travertins que trobem a les Tunes són deguts a la sedimentació lacustre d’un antic llac situat a 10 m. per damunt del nivell actual del llac de Banyoles. Els materials travertínics presenten abundants restes fòssils de flora i fauna quaternària.

La seva proximitat als espais d’interès naturalístic de Banyoles, fa que estigui adaptat i senyalitzat com a itinerari d’alt valor geobotànic, i al mateix temps constitueix un bon exemple d’utilització del patrimoni geològic com a recurs geoturístic i didàctic.

Aquesta geozona presenta una rellevància múltiple en els camps de la sedimentologia, la geomorfologia i la paleontologia. Per una banda el procés dominant en tota la geozona és el desenvolupament de formes de dissolució càrstica, constituint un exemple únic a Catalunya de carst actiu amb formació de travertins.

Estany de Banyoles.
© Sònia Domènec
[Cliqueu per ampliar]

D’altra banda, les troballes de fòssils que s’hi han fet, fan d’aquesta zona un registre paleontològic excepcional de la fauna de vertebrats i paleobotànica quaternàries. Al sud de Banyoles, en una pedrera de travertí del pla de la Formiga, fou trobada l’any 1887 la famosa Mandíbula de Banyoles, a la qual es calcula una edat d’uns 120.000 anys, un dels vestigis d’home de Neandertal més antics de Catalunya.

Santa Maria de Porqueres.
© Sònia Domènec
[Cliqueu per ampliar]

A la vora de l’Estany també hi trobem el poblat neolític de la Draga, descobert en fer les obres de construcció del parc de la Draga amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992, i que ha resultat ser un dels jaciments d’aquest període més importants d’Europa.

La geozona també inclou importants conjunts arquitectònics: Banyoles, Porqueres i Besalú.

Les característiques d’aquest paratge i el bosc que l’envolta han donat lloc a llegendes de fades, per això el símbol per trobar el geòtop és una fada com aquesta:

 Bibliografia. Catàleg de la Biblioteca:

Bibliografia. Base de dades BIGPI:

1.  Alfonso, P.; Parcerisa, D.; Sarri, A. et al. El travertino de Banyoles: múltiple interés patrimonial = The travertine of Banyoles: multiple heritage patrimonial. En: Una apuesta por el desarrollo local sostenible. Romero Macías, E. (coord.). p. 131-138. Sociedad Española para la Defensa del Patrimonio Geológico y Minero. Sesión Científica (15a : 2010 : Huelva). Congreso Internacional sobre Patrimonio Geológico y Minero (11è : 2010 : Huelva). Huelva : Servicio de publicaciones, Universidad de Huelva, 2010. (Collectanea (Universidad de Huelva) ; 152)
Descriptors: Medi ambient; Petrologia sedimentària; Roques industrials i ornamentals; Enginyeria geològica; Pirineus; Girona.
Localització: SERINYÀ / SANT ESTEVE DE GUIALBES / CANET D’ADRI / MIERES / BANYOLES / Estany de Banyoles / Riu Ser / Riu Ter 

2.  Bech Borrás, J. Génesis de los travertinos lacustres: el caso de Banyoles. En: Revista de geografía. 1970. 4:141-158
Descriptors: Carbonats; Sedimentació lacustre; Petrologia carbonàtica; Pirineus; Quaternari; Girona.

3.  Bech, J.; Fernández, J.M. Aportación al conocimiento de las estructuras de los travertinos de la terraza alta de Bañolas (Gerona). En: Publicaciones del Instituto de Investigaciones Geológicas de la Diputación de Barcelona. 1970. 24:63-76
Descriptors: Tècniques instrumentals en geoquímica; Sedimentació lacustre; Petrologia sedimentària; Pirineus; Girona.

4.  Bech, J. Datos para el conocimiento geoquímico y mineralógico de los travertinos de Bañolas (Gerona). En: Publicaciones del Instituto de Investigaciones Geológicas de la Diputación de Barcelona. 1969. 23:43-53
Nombre de vegades recuperat des de 20/11/2002: 1290. (9 per mes)
Descriptors: Carbonats; Tècniques instrumentals en geoquímica; Sedimentació lacustre; Petrologia carbonàtica; Pirineus; Quaternari; Girona.

Altres recursos d’interès:

• Ajuntament de Porqueres. Bosc de les Estunes [en línia]. [Consulta: 5 febrer 2014]. Disponible a: <http://www.porqueres.cat/index.php/arees/turisme/les-estunes>.
• Alexandri, Ferran. Les tunes de les goges de Banyoles [en línia]. [Consulta: 5 febrer 2014]. Disponible a: <http://ferranalexandri.blogspot.com.es/2013/03/les-tunes-de-les-goges-de-banyoles.html>.
• Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya. Consulta de les fitxes descriptives dels EIG [en línia]. [Consulta: 5 febrer 2014]. Disponible a: <http://ves.cat/jhB5>.
• Direcció General del Medi Natural. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya. Geozona 211. La Conca  lacustre de Banyoles-Besalú [en línia]. [Consulta: 5 febrer 2014]. Disponible a: <http://ves.cat/jhCm>.
• Gordi, Josep. Les Estunes, un bosc ple de tresors naturals i culturals [en línia]. [Consulta: 5 febrer 2014]. Disponible a: <http://blogs.descobrir.cat/arbresiboscosdelspaisoscatalans/2013/01/02/les-estunes-un-bosc-ple-de-tresors-naturals-i-culturals/>.
• Montserrat Nebot, Alfred. Les Tunes (Porqueres-Pla de l’Estany) [en línia]. [Consulta: 5 febrer 2014]. Disponible a: <http://notesdecamp.blogspot.com.es/2013/03/les-tunes-porqueres-pla-de-lestany.html>.
• Victor. Les Tunes [en línia]. [Consulta: 5 febrer 2014]. Disponible a: <http://espeleobloc.blogspot.com.es/2007/11/les-tunes.html>.