El Museu Geològic del Seminari de Barcelona pertany a l’Església de Barcelona i fou fundat el 1874. Té el seu precedent en el Gabinet d’Història Natural, creat el 1817 i agregat a la Biblioteca Episcopal. L’objectiu principal del museu és l’estudi de la Paleontologia. S’hi estudien, principalment, els fòssils d’invertebrats. Des de l’any 1939, data en què es van començar a refer les col·leccions, s’ha arribat a les 66.000 entrades, a les quals es fa constar el nom científic dels fòssils, la localitat de procedència i el nom del donant. La documentació necessària per dur a terme la tasca de classificació i estudi ha configurat una biblioteca especialitzada, amb més de 13.000 títols. També disposa d’un laboratori per preparar els fòssils que van arribant al museu i un arxiu històric.
SALA D’EXHIBICIÓ
Passem, doncs, a fer un recorregut pel museu, tot seguint les indicacions del plànol-guia. Entrant al museu, el visitant contempla la vitrina 50, que conté les restes del mastodont Tetralophodon longirostris, proboscidi procedent del Miocè, de Polinyà (Barcelona). L’esquelet està gairebé complet. Només en falten la pelvis, els omòplats i una part del crani. Posseeix quatre ullals, a diferència dels elefants actuals, que només en tenen dos. Se’n pot conèixer l’edat comparant-lo amb els elefants actuals, que posseeixen tres queixals a cada costat de la mandíbula. Quan són joves, desgasten el primer queixal i, finalment, el perden; després passa el mateix amb el segon, a la maduresa, i amb el tercer, a la vellesa. Quan es produeix aquest fet es moren de gana perquè no poden menjar. L’edat del mastodont de Polinyà estava entre la maduresa i la vellesa. La seva datació es calcula en uns 15 milions d’anys.
Les vitrines 1 i 2 formen la Tipoteca, és a dir, la vitrina dels tipus. En Biologia, els éssers vius es classifiquen en taxons, o sigui, famílies, gèneres, espècies, etc. Quan hom descobreix una espècie, un gènere, etc. que es considera nou, se’n tria un tipus o patró, el qual permetrà classificar espècimens anàlegs. Per donar-lo a conèixer, ha de ser publicat i figurat. Aquesta vitrina recull els taxons nous creats pel personal del museu des del 1930, amb un total de 450 tipus.
Les vitrines 3, 4 i 5 se centren, de manera general i directa, en els significats dels fòssils, les seves classes, mecanismes de fossilització, conservació en les roques, indicis de la seva activitat, pseudofòssils, etc.
La major part de la sala d’exhibició conté vitrines on es mostren restes fòssils del Fanerozoic (des de fa 570 milions d’anys fins a l’actualitat), a excepció de la vitrina 21, que conté una breu referència al Criptozoic (des de l’origen de la vida fa 3.800 milions d’anys fins fa 570 milions d’anys).
Les vitrines 21 a 26 mostren fòssils de l’Era Primària o Paleozoica, també anomenada dels Trilobits, per l’abundància d’aquests organismes. Aquesta era comprèn des de fa 570 fins a 220 milions d’anys. En aquestes vitrines hi ha representants de Arqueociats, coralls tabulats, Braquiòpodes, Cefalòpodes, Graptòlits, etc. La vitrina 26 mostra una representació de la flora abundant que hi hagué de falgueres arborescents durant el Carbonífer.
Les vitrines 27 a 37 mostren fòssils de l’Era Secundària o Mesozoica, també anomenada dels Ammonits (Cefalòpodes de closca cargolada). Aquesta era va des de fa 220 fins a 65 milions d’anys i inclou els períodes Triàsic, Juràssic i Cretaci. Al Triàsic (vitrines 27 a 29) són característics els Cefalòpodes anomenats Ceratits. A les formacions continentals els amfibis i rèptils deixaren nombroses restes de petjades. Al Juràssic (vitrines 30 a 32) són característics els Cefalòpodes Ammonits i Belemnits, així com els Braquiòpodes. Al final del Cretaci (vitrines 32 a 37) desapareixen els Ammonits, Belemnits i també els Dinosaures.
Les vitrines 38 a 48 mostren fòssils de l’Era Terciària que, juntament amb la Quaternària, formen l’Era Cenozoica. Els organismes més característics en són els mol·luscs Gasteròpodes i Bivalves, així com també els mamífers. L’Era Terciària comprèn des de fa 65 fins a 2 milions d’anys i abasta els períodes Paleocè, Eocè, Oligocè, Miocè i Pliocè. Al Paleocè i Eocè (vitrines 38 a 42) tenen una gran expansió els organismes unicel·lulars anomenats foraminífers, com els Nummulits. Hi destaca una interessant mostra de crancs i també els Nipadites, fruits de cocoters trobats al peu de Montserrat. L’Oligocè (vitrina 43) es troba, a Catalunya, exclusivament representat per formacions continentals, on s’han recollit nombroses fulles i alguns mamífers. El Miocè (vitrines 44 a 46) està ben representat al Vallès i al Penedès, amb mol·luscs a les formacions marines i mamífers a les continentals. El Pliocè (vitrines 47 i 48) mostra mol·luscs, entre altres organismes, molt semblants als actuals.
La vitrina 49 mostra els fòssils de l’Era Quaternària, caracteritzada per l’aparició de l’espècie humana. Aquesta era va des de fa 2 milions d’anys fins a l’actualitat.
També s’exposen una sèrie de col·leccions monogràfiques a les vitrines de l’esquerra de la sala d’exhibició. Són les vitrines 6 a 20 i les vitrines 51 a 53. Les vitrines 6 a 8 mostren fòssils del Miocè recollits a la muntanya de Montjuïc, dins el municipi de Barcelona. Les vitrines 9 a 14 mostren una interessant representació de fòssils del Triàsic, de Mont-ral – Alcover (Tarragona), conservats formant impressions a una dolomia litogràfica. La seva principal importància és la de trobar-s’hi conservats organismes que, per les seves característiques, rarament fossilitzen, com és el cas de les meduses, holotúries, cucs, insectes, etc. Són interessants els peixos i rèptils que s’hi han trobat. Les vitrines 15 a 17 mostren una representació de mamífers fòssils, on destaca una mandíbula de Dryopithecus, primat superior del Miocè, de la Seu d’Urgell. Les vitrines 18 a 20 mostren peixos, amfibis, rèptils i aus. Hi destaca un exemplar ben bonic de granota de Libros (Terol) i una reproducció del protoavià de Mont-ral. La vitrina 51 és la continuació del jaciment de Mont-ral – Alcover. La vitrina 52 mostra un conjunt de fòssils del Cretaci inferior de la coneguda pedrera de Meià (Lleida). La vitrina 53 mostra una representació de fòssils originals i motlles del Juràssic superior, de Solnhofen (Baviera, Alemanya), entre els quals cal esmentar el de l’Archaeopteryx lithographica.
Text adaptat del fullet del museu editat pels Amics del Museu Geològic del Seminari de Barcelona. Març 2000
Deixa un comentari