Després de diversos anys fent-vos arribar notícies d’actualitat de geologia amb TELLUS i NEREUS l’eina Paper.li, que és la que utilitzàvem per a tal fi, acaba de notificar que abandona la seva activitat i no podrem continuar oferint el servei de difusió de notícies com fins ara. Els butlletins desapareixeran el 20 d’abril de 2023 i des d’avui ja no enviarem cap altra nova edició.
(més…)Archive for the ‘Geologia’ Category
TELLUS i NEREUS deixen de publicar-se temporalment
Posted in Ciències del mar, Geologia, Paper.li on 21/03/2023| 1 Comment »
Exhibició permanent d’instrumentació històrica de cristal·lografia i mineralogia
Posted in Cristal·lografia, Mineralogia on 03/03/2022| Leave a Comment »
A l’entrada de la biblioteca, podeu trobar un armari expositor amb un seguit d’aparells utilitzats en cristal·lografia i mineralogia. Es tracta d’instruments històrics que formaven part de la col·lecció de les antigues Facultat de Ciències i Càtedra de Cristal·lografia i Mineralogia i del més recent Departament de Cristal·lografia i Mineralogia. La majoria són de començaments del segle passat (1900 – 1925) i d’altres de mitjan segle XX (anys 60).
Per donar més visibilitat a la col·lecció i garantir-ne la conservació, s’ha optat per instal·lar els aparells de manera permanent en un armari expositor dins del recinte de la biblioteca que, a més de fer-los més accessibles al conjunt de la comunitat universitària, permet assegurar-ne la preservació en unes condicions adequades.
Estadístiques del diari electrònic TELLUS de l’any 2019
Posted in Ciències del mar, Diaris digitals, Estadístiques, Geologia, Paper.li on 20/02/2020| Leave a Comment »
Presentem un resum amb infografia de l’activitat de TELLUS, el butlletí de notícies de geologia i ciències del mar del CRAI Biblioteca de Ciències de la Terra (UB-CSIC), durant l’any 2019. Les dades mostren l’activitat de la pàgina web tellus.ub.edu monitoritzada amb Google Analytics i els resultats obtinguts amb l’enviament de correus electrònics als subscriptors mitjançant el sistema de missatgeria MailChimp, que ofereix les seves pròpies dades.
Estadístiques del diari electrònic TELLUS de l’any 2018
Posted in Ciències del mar, Diaris digitals, Estadístiques, Geologia, Paper.li on 27/03/2019| Leave a Comment »
Presentem un resum amb infografia de l’activitat de TELLUS, el butlletí de notícies de geologia i ciències del mar del CRAI Biblioteca de Ciències de la Terra (UB-CSIC), durant l’any 2018. Les dades mostren l’activitat de la pàgina web tellus.ub.edu monitoritzada amb Google Analytics i els resultats obtinguts amb l’enviament de correus electrònics als subscriptors mitjançant el sistema de missatgeria MailChimp, que ofereix les seves pròpies dades.
Noves característiques del diari electrònic TELLUS
Posted in Ciències del mar, Diaris digitals, Geologia, Paper.li on 27/03/2018| Leave a Comment »
Des de fa poques setmanes els subscriptors i els lectors de TELLUS, el diari electrònic del CRAI Biblioteca de Ciències de la Terra (UB-CSIC) amb notícies de geologia i ciències del mar, hauran pogut comprovar que tenen al seu abast dues noves característiques que, de ben segur, els ajudaran a localitzar la informació que s’hi publica de forma més eficient i ràpida.
Base de dades BIGPI: guia d’ús
Posted in Bases de dades, Geologia, Literatura científica, Península Ibèrica on 15/05/2017| Leave a Comment »
La base de dades BIGPI (Bibliografia de Geologia de la Península Ibèrica) va començar l’any 1997 i des de llavors buida sistemàticament totes les publicacions que es reben al CRAI Biblioteca de Ciències de la Terra (UB-CSIC) per tal de seleccionar aquells documents que tinguin relació amb qualsevol aspecte de la geologia regional de la Península Ibèrica. Si voleu conèixer la història d’aquesta base de dades, com va néixer, la seva evolució, etc. podeu anar aquí, però el present article vol ser una guia breu d’utilització de la base de dades que ajudi a treure’n el màxim profit tant a l’hora d’executar cerques com per identificar tota la informació recollida.
La base de dades de geologia de la Península Ibèrica (BIGPI) fa 20 anys: una mica d’història
Posted in Bases de dades, Geologia, Literatura científica, Península Ibèrica on 15/05/2017| 1 Comment »
El 22 de maig de l’any 1997 es va introduir el primer registre a la base de dades BIGPI de Bibliografia de Geologia de la Península Ibèrica: “Palaeomagnetic and magnetostratigraphy of the middle Triassic in the Iberian ranges (central Spain)“, un capítol del llibre Palaeomagnetism and tectonics of the Mediterranean region. Morris, A.; Tarling, D.H. (eds.), publicat per la Geological Society of London, l’any 1996. Així és com, després d’uns mesos previs dedicats a definir l’abast temàtic dels documents, el disseny dels registres i de les interfícies de cerca i de resultats, va començar a funcionar la base de dades, creada a la llavors anomenada Biblioteca de Geologia (UB-CSIC), ara CRAI Biblioteca de Ciències de la Terra (UB-CSIC). Aquest article pretén fer un recorregut per la història d’aquesta base de dades, com va néixer, la seva evolució, etc. Si voleu saber com fer-la servir podeu consultar la guia breu d’utilització de la base de dades publicada en aquest mateix blog. (més…)
Novetats a BIGPI: ara la consulta de mapes serà més precisa
Posted in Bases de dades, Geologia, Literatura científica, Mapes on 10/02/2017| 1 Comment »
Fa anys que es va afegir a la base de dades BIGPI (Bibliografia de Geologia de la Península Ibèrica) la informació de tots els mapes de la Península Ibèrica disponibles a la cartoteca del CRAI Biblioteca de Ciències de la Terra UB-CSIC.
A hores d’ara hi ha les dades de més de 5.700 mapes.
Malauradament no era possible poder fer cerques d’aquest tipus de documents utilitzant la informació de l’escala del mapa.
Les notícies del diari TELLUS sobre geologia de la Península Ibèrica s’incorporen a la base de dades BIGPI
Posted in CRAI Biblioteca de Ciències de la Terra (UB-CSIC), Diaris digitals, Geologia, Literatura científica, Paper.li, Península Ibèrica on 11/10/2016| Leave a Comment »
L’any 1997, fa gairebé 20 anys, es va crear BIGPI, una base de dades d’accés obert que recull tota la informació sobre la geologia de la península Ibèrica publicada a les revistes científiques, els llibres, les publicacions de congressos, els mapes, etc. que formen part del fons del CRAI Biblioteca de Ciències de la Terra (UB-CSIC), a la qual s’hi té accés en línia. També s’ha anat incorporant a la mateixa base de dades la informació anterior a 1997 que estava recollida en un fitxer manual començat a mitjans del segle passat, del qual se n’ha completat més del 70%. A hores d’ara s’hi recull la informació de més de 48.000 documents. Podeu consultar aquí un resum de les dades més rellevants de BIGPI.
GEOVIQUIMARATÓ: Wiki Loves Earth 2015
Posted in * CONCURSOS, Fotografia, Geologia on 29/04/2015| Leave a Comment »
El CRAI Biblioteca de Geologia col·labora amb l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (CSIC) i la Facultat de Geologia en l’organització d’una trobada a la Facultat per dur a terme una Geoviquimarató. Es tracta d’aprofitar la celebració del concurs fotogràfic internacional Wiki Loves Earth 2015 per fer una trobada amb tots els voluntaris que ho desitgin per tal de participar en aquest concurs, un dels més multitudinaris que hi ha en l’àmbit de la fotografia. D’aquesta manera donarem sortida i augmentarem la visibilitat del material fotogràfic de camp que es genera en les nombroses excursions i sortides que es duen a terme en el desenvolupament de les activitats docents dels diferents graus impartits a la Facultat de Geologia. També aprofitarem per editar articles de la Viquipèdia que necessitin alguna actualització o revisió, o per obrir-ne de nous relacionats amb el material fotogràfic que s’aportarà.
Inauguració de la mostra “Cristalls a la Llum dels Raigs X”
Posted in Biblioteques, Cristal·lografia, Literatura científica on 04/12/2014| Leave a Comment »
El passat 19 de novembre es va inaugurar la desena mostra del fons històric del CRAI Biblioteca de Física i Química titulada “Cristalls a la Llum dels Raigs X”. L’acte presidit pel Rector de la UB, Dr. Dídac Ramírez, va tenir lloc a l’Aula Magna Enric Casassas de les facultats de Física i Química.
La conferència inaugural “Cristal·lografia i difracció de raigs X: una gran amistat al llarg dels temps” va anar a càrrec del Dr. Miquel Àngel Cuevas, professor de la Facultat de Geologia de la UB.
A la corresponent notícia del CRAI teniu més informació sobre l’acte d’inauguració. Hi podeu llegir el Parlament de la Dra. Elisabet Bosch de la comissió d’usuaris de la Biblioteca, veure la Presentació del conferenciant Dr. Miquel Àngel Cuevas i també, diverses fotografies de l’acte.
Podeu visitar l’exposició durant tot el curs 2014-2015, a l’Hemeroteca del CRAI Biblioteca de Física i Química.
Una visita al Museu Geològic del Seminari de Barcelona
Posted in Catalunya, Museus de ciències naturals, Paleontologia on 18/06/2014| Leave a Comment »
El Museu Geològic del Seminari de Barcelona pertany a l’Església de Barcelona i fou fundat el 1874. Té el seu precedent en el Gabinet d’Història Natural, creat el 1817 i agregat a la Biblioteca Episcopal. L’objectiu principal del museu és l’estudi de la Paleontologia. S’hi estudien, principalment, els fòssils d’invertebrats. Des de l’any 1939, data en què es van començar a refer les col·leccions, s’ha arribat a les 66.000 entrades, a les quals es fa constar el nom científic dels fòssils, la localitat de procedència i el nom del donant. La documentació necessària per dur a terme la tasca de classificació i estudi ha configurat una biblioteca especialitzada, amb més de 13.000 títols. També disposa d’un laboratori per preparar els fòssils que van arribant al museu i un arxiu històric.
Les Tunes: un geòtop a la zona del llac de Banyoles
Posted in Catalunya, Geologia, Patrimoni geològic on 04/03/2014| Leave a Comment »
Si recordem un article anterior del nostre blog, parlàvem dels geòtops de Catalunya, punts d’especial interès geològic inclosos dins d’una geozona, un espai d’interès geològic més gran.
Les Tunes és un dels geòtops inclosos a la geozona de la Conca lacustre de Banyoles-Besalú. És la geozona número 211 de l’Inventari d’Espais d’Interès Geològic de Catalunya. El podeu localitzar al mapa dels espais inventariats.
El paratge de les Tunes (també anomenat les Estunes) està situat a Porqueres, molt a prop de l’Estany de Banyoles, concretament prop de la carretera de Banyoles a Olot per Mieres.
El portal GeoScienceWorld ofereix la plataforma de geolocalització d’articles OpenGeoSci
Posted in Bases de dades, Geologia on 29/10/2013| Leave a Comment »
El CRAI de la UB està subscrit a GeoScienceWorld, que és un portal de revistes de l’àmbit de la geologia que ofereix accés a 46 publicacions a text complet. Aquesta col·lecció està associada a la base de dades GEOREF, a la qual també hi tenim accés. Recentment s’ha posat a disposició dels investigadors, de forma gratuïta, la plataforma OpenGeoSci.
GEOENIGMA 4. Resposta (27 maig 2013)
Posted in * GEOENIGMA - Respostes (2012-2013), Bases de dades, Catalunya, Paleontologia on 27/05/2013| Leave a Comment »
Solució: La població catalana que estem cercant és Agramunt. Segons R. Santamaría et al. a Paleontologia i Evolució (1990), pp. 142-142, la presència d’icnites a la zona d’Agramunt va ser citada per primera vegada l’any 1982 per Casanovas i Santafé, que van estudiar un conjunt de quaranta-una petjades impreses que es van atribuir a suids i aus. Aquest descobriment va tenir gran importància ja que es tractava d’un conjunt faunístic desconegut fins llavors i va contribuir a augmentar el coneixement de macrofauna de vertebrats a l’oligocè a Espanya.
Geòtops de Catalunya
Posted in Catalunya, Patrimoni geològic on 30/04/2013| 1 Comment »
En un article anterior ja vam parlar dels geoparcs i del creixent interès per donar a conèixer el patrimoni geològic del nostre entorn al mateix temps que es vetlla per a la seva preservació. Aprofitem per anunciar el recent nomenament per part de la UNESCO del primer geoparc de Catalunya, el Geoparc de la Catalunya Central.
El concepte de patrimoni geològic es refereix al conjunt de recursos geològics de valor científic, cultural i educatiu que permeten conèixer, estudiar i interpretar la història geològica d’un territori. A principis dels anys 90 es comença a despertar un interès per a salvaguardar els llocs d’interès geològic de la Terra. La IUGS (International Union of Geological Sciences) i la UNESCO promouen des de llavors una ambiciosa iniciativa per establir un inventari mundial del patrimoni geològic del Planeta: el Global Geosites. A partir d’aquí s’han anat organitzant reunions i simposis internacionals per establir metodologies de treball i han anat sorgint diferents projectes com la xarxa global de geoparcs o els inventaris de geosites o geòtops dels diferents territoris.
Geoparcs: preservar el patrimoni geològic
Posted in Patrimoni geològic on 08/05/2012| Leave a Comment »

La muntanya de Montserrat, dins el Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central, podria ser el primer geoparc de Catalunya
L’interès pel patrimoni geològic del nostre entorn està creixent darrerament. Cal conèixer la diversitat geomorfològica, les estructures tectòniques i els jaciments de diferents tipologies i períodes geològics que ens envolten i fer-ne difusió, al mateix temps que cal vetllar per la seva preservació.
Cada vegada hi ha més iniciatives que demostren aquest interès pel tema i és per això que us volem parlar de la bona salut dels geoparcs, que, després de més de deu anys d’existència, es consoliden com una estratègia de desenvolupament local que dóna resultats contrastables, especialment en l’actual context de crisi.
GEOENIGMA 5. Resposta (21 febrer 2012)
Posted in * GEOENIGMA - Respostes (2011-2012), Foraminífers on 21/02/2012| 1 Comment »
Solució: L’exemplar de la fotografia és un foraminífer, concretament un miliòlid. Pel que fa a la classificació taxonòmica cal dir que els Foraminífers han estat considerats, depenent de l’estudi, Classe o Ordre i els Miliòlids Ordre o Subordre, però mai Classe!
Per tant la resposta correcta és:
* Ordre Foraminiferida (Classe Foraminifera)
* Subordre Miliolina (Ordre Miliolida)
El llibre Foraminiferal genera and their classification, d’Alfred R. Loeblich, Jr i Helen Tappan, descriu els miliòlids com: “Foraminífers amb closca de calcita de magnesi, de cristalls en forma de bastó orientats a l’atzar d’entre 1,5 µm i 2.0 µm de longitud i 0.24 µm de diàmetre, que es veuen només amb el microscopi electrònic, reflecteix la llum en totes direccions donant una opacitat lletosa o apariència de porcellana, la paret té aspecte marronós i pot tenir la seva superfície amb cristalls rombohèdrics. Poden haver veritables pors a la protoclosca, però poden tenir pseudopors. Se sap que la reproducció sexual pot involucrar gàmetes biflagel·lats amb un blefaroplast i axostil llargs. N’hi ha des del Carbonífer fins a l’Holocè”.
Vitrina de llibres antics a la Biblioteca de Geologia (UB-CSIC)
Posted in Geologia, Llibres antics on 12/01/2012| 6 Comments »
L’origen de la biblioteca actual, de titularitat compartida entre la Universitat de Barcelona i el CSIC, cal anar-lo a buscar en la col·lecció aplegada pel doctor Lluís Soler Sabarís i les de les biblioteques dels diferents departaments de la facultat que, a principis dels anys 80 del segle XX, es van unir per constituir la Biblioteca de la Facultat de Geologia de la UB-CSIC.
Gran part del fons antic de la nostra biblioteca, actualment conservat als mobles vitrina que hi ha a prop de l’entrada, prové d’aquests fons inicials. Els documents que s’hi poden trobar són de tipologia diversa i, a grans trets, voldríem destacar-ne els de major antiguitat, els que fan referència al nostre entorn geogràfic més proper, així com els que mereixen una menció especial, sigui pel seu autor o per les làmines que presenten.
GEOENIGMA 3. Resposta (19 desembre 2011)
Posted in * GEOENIGMA - Respostes (2011-2012), Biescas (Aragó), Inundacions on 19/12/2011| Leave a Comment »
Solució: Després d’haver consultat la base de dades BIGPI (Bibliografia de Geologia de la Península Ibèrica), recuperem:
10 documents que tracten exactament de l’episodi del 7 d’agost de 1996 a Biescas.
6 corresponen als publicats com a article de revista.
4 articles de revista tenen l’opció per poder accedir en línia al seu text complet.
Pel que fa al mapa topogràfic, haurem de consultar el del full núm. 177 corresponent a la base topogràfica d’Espanya d’escala 1:50.000
GEOENIGMA 2. Resposta (21 novembre 2011)
Posted in * GEOENIGMA - Respostes (2011-2012), Silicats on 21/11/2011| Leave a Comment »
Solució: Es tracta de la Flogopita, un filosilicat del grup de les miques. Tot i que el seu nom prové del terme grec “Flogopos”, que significa “semblant al foc”, en al·lusió a les tonalitats vermelles que pot presentar, la veritat és que n’hi ha de diverses coloracions: verdós, groguenc, marronós, etc. La seva fórmula empírica és KMg3(Si3AlO10)(F,OH)2. Els principals jaciments de flogopita es troben a Ontario i Quèbec (Canadà), a Rússia i a molts llocs d’Europa. A Espanya es troba a gneissos de Santiago de Compostela (La Corunya) i a marbres de la Sierra de Aracena (Huelva). S’usa industrialment en làmines com a aillant elèctric.
GEOENIGMA 1. Resposta (24 octubre 2011)
Posted in * GEOENIGMA - Respostes (2011-2012), Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (Catalunya), Volcans on 24/10/2011| 1 Comment »
Solució: Es tracta del volcà de Santa Margarida, un dels 38 volcans inactius dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Amb una alçada de 682 m i un cràter de 350 m de diàmetre i 70 de fondària, aquest volcà fa uns 11.000 anys que està inactiu. Al centre del cràter es troba l’església de Santa Margarida, d’origen romànic, i que li dóna nom.
Al llibre El vulcanisme: guia de camp de la Zona Volcànica de la Garrotxa podem llegir: “Es tracta d’un edifici volcànic de tipus freatomagmàtic que es recolza en els gresos eocènics. Destaca la morfologia circular del cràter, amb uns 350 metres de diàmetre i uns 70 metres de fondària. Tanmateix, el con no està format totalment per materials volcànics, sinó que en el seu vorell intern meridional afloren les roques prevolcàniques a causa de l’encastament del cràter per sota del substrat”… “Durant l’erupció del volcà de Santa Margarida, es va produir inicialment una fase estromboliana de poca entitat, i ràpidament es va desenvolupar una activitat freatomagmàtica. Aquesta va tenir una violència variable, ocasionalment de poca explosivitat. La vegetació de la zona fa difícil descobrir una petita colada piroclàstica que es localitza en el sector sud-est del volcà.”