Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Geologia’ Category

La base de dades BIGPI (Bibliografia de Geologia de la Península Ibèrica) va començar l’any 1997 i des de llavors buida sistemàticament totes les publicacions que es reben al CRAI Biblioteca de Ciències de la Terra (UB-CSIC) per tal de seleccionar aquells documents que tinguin relació amb qualsevol aspecte de la geologia regional de la Península Ibèrica. Si voleu conèixer la història d’aquesta base de dades, com va néixer, la seva evolució, etc. podeu anar aquí, però el present article vol ser una guia breu d’utilització de la base de dades que ajudi a treure’n el màxim profit tant a l’hora d’executar cerques com per identificar tota la informació recollida.

(més…)

Read Full Post »

El 22 de maig de l’any 1997 es va introduir el primer registre a la base de dades BIGPI de Bibliografia de Geologia de la Península Ibèrica: “Palaeomagnetic and magnetostratigraphy of the middle Triassic in the Iberian ranges (central Spain)“, un capítol del llibre Palaeomagnetism and tectonics of the Mediterranean region. Morris, A.; Tarling, D.H. (eds.), publicat per la Geological Society of London, l’any 1996. Així és com, després d’uns mesos previs dedicats a definir l’abast temàtic dels documents, el disseny dels registres i de les interfícies de cerca i de resultats, va començar a funcionar la base de dades, creada a la llavors anomenada Biblioteca de Geologia (UB-CSIC), ara CRAI Biblioteca de Ciències de la Terra (UB-CSIC). Aquest article pretén fer un recorregut per la història d’aquesta base de dades, com va néixer, la seva evolució, etc. Si voleu saber com fer-la servir podeu consultar la guia breu d’utilització de la base de dades publicada en aquest mateix blog. (més…)

Read Full Post »

Fa anys que es va afegir a la base de dades BIGPI (Bibliografia de Geologia de la Península Ibèrica) la informació de tots els mapes de la Península Ibèrica disponibles a la cartoteca del CRAI Biblioteca de Ciències de la Terra UB-CSIC.

A hores d’ara hi ha les dades de més de 5.700 mapes.

Malauradament no era possible poder fer cerques d’aquest tipus de documents utilitzant la informació de l’escala del mapa.

(més…)

Read Full Post »

L’any 1997, fa gairebé 20 anys, es va crear BIGPI, una base de dades d’accés obert que recull tota la informació sobre la geologia de la península Ibèrica publicada a les revistes científiques, els llibres, les publicacions de congressos, els mapes, etc. que formen part del fons del CRAI Biblioteca de Ciències de la Terra (UB-CSIC), a la qual s’hi té accés en línia. També s’ha anat incorporant a la mateixa base de dades la informació anterior a 1997 que estava recollida en un fitxer manual començat a mitjans del segle passat, del qual se n’ha completat més del 70%. A hores d’ara s’hi recull la informació de més de 48.000 documents. Podeu consultar aquí un resum de les dades més rellevants de BIGPI.

(més…)

Read Full Post »

El CRAI Biblioteca de Geologia col·labora amb l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (CSIC) i la Facultat de Geologia en l’organització d’una trobada a la Facultat per dur a terme una Geoviquimarató. Es tracta d’aprofitar la celebració del concurs fotogràfic internacional Wiki Loves Earth 2015 per fer una trobada amb tots els voluntaris que ho desitgin per tal de participar en aquest concurs, un dels més multitudinaris que hi ha en l’àmbit de la fotografia. D’aquesta manera donarem sortida i augmentarem la visibilitat del material fotogràfic de camp que es genera en les nombroses excursions i sortides que es duen a terme en el desenvolupament de les activitats docents dels diferents graus impartits a la Facultat de Geologia. També aprofitarem per editar articles de la Viquipèdia que necessitin alguna actualització o revisió, o per obrir-ne de nous relacionats amb el material fotogràfic que s’aportarà.

(més…)

Read Full Post »

Blog de Física i Química-CRAI

Inauguració pel Rector

El passat 19 de novembre es va inaugurar la desena mostra del fons històric del CRAI Biblioteca de Física i Química titulada “Cristalls a la Llum dels Raigs X”.  L’acte presidit pel Rector de la UB, Dr. Dídac Ramírez,  va tenir lloc a l’Aula Magna Enric Casassas de les facultats de Física i Química.

La conferència inaugural “Cristal·lografia i difracció de raigs X: una gran amistat al llarg dels temps” va anar a càrrec del Dr. Miquel Àngel Cuevas, professor de la Facultat de Geologia de la UB.

A la corresponent notícia del CRAI teniu més informació sobre l’acte d’inauguració. Hi podeu llegir el Parlament de la Dra. Elisabet Bosch de la comissió d’usuaris de la Biblioteca, veure la Presentació del conferenciant Dr. Miquel Àngel Cuevas i  també, diverses fotografies de l’acte.

Podeu visitar l’exposició durant tot el curs 2014-2015, a l’Hemeroteca del CRAI Biblioteca de Física i Química.

View original post

Read Full Post »

Museu Geològic del Seminari de Barcelona

El Museu Geològic del Seminari de Barcelona pertany a l’Església de Barcelona i fou fundat el 1874. Té el seu precedent en el Gabinet d’Història Natural, creat el 1817 i agregat a la Biblioteca Episcopal. L’objectiu principal del museu és l’estudi de la Paleontologia. S’hi estudien, principalment, els fòssils d’invertebrats. Des de l’any 1939, data en què es van començar a refer les col·leccions, s’ha arribat a les 66.000 entrades, a les quals es fa constar el nom científic dels fòssils, la localitat de procedència i el nom del donant. La documentació necessària per dur a terme la tasca de classificació i estudi ha configurat una biblioteca especialitzada, amb més de 13.000 títols. També disposa d’un laboratori per preparar els fòssils que van arribant al museu i un arxiu històric.

(més…)

Read Full Post »

Dins les esquerdes de les Tunes.
© Sònia Domènec
[Cliqueu per ampliar]

Si recordem un article anterior del nostre blog, parlàvem dels geòtops de Catalunya, punts d’especial interès geològic inclosos dins d’una geozona, un espai d’interès geològic més gran.

Les Tunes és un dels geòtops inclosos a la geozona de la Conca lacustre de Banyoles-Besalú. És la geozona número 211 de l’Inventari d’Espais d’Interès Geològic de Catalunya. El podeu localitzar al mapa dels espais inventariats.

El paratge de les Tunes (també anomenat les Estunes) està situat a Porqueres, molt a prop de l’Estany de Banyoles, concretament prop de la carretera de Banyoles a Olot per Mieres.

(més…)

Read Full Post »

El CRAI de la UB està subscrit a GeoScienceWorld, que és un portal de revistes de l’àmbit de la geologia que ofereix accés a 46 publicacions a text complet. Aquesta col·lecció està associada a la base de dades GEOREF, a la qual també hi tenim accés. Recentment s’ha posat a disposició dels investigadors, de forma gratuïta, la plataforma OpenGeoSci.

(més…)

Read Full Post »

Solució: La població catalana que estem cercant és Agramunt. Segons R. Santamaría et al.  a Paleontologia i Evolució (1990), pp. 142-142, la presència d’icnites a la zona d’Agramunt va ser citada per primera vegada l’any 1982 per Casanovas i Santafé, que van estudiar un conjunt de quaranta-una petjades impreses que es van atribuir a suids i aus. Aquest descobriment va tenir gran importància ja que es tractava d’un conjunt faunístic desconegut fins llavors i va contribuir a augmentar el coneixement de macrofauna de vertebrats a l’oligocè a Espanya.

(més…)

Read Full Post »

Solució: El llibre es titula “Atlas of Non-Silicate Minerals in Thin Section” i l’autor és el Dr. Joan Carles Melgarejo i la revista que ha participat en l’edició de l’obra és The Canadian Mineralogist. Dins la base de dades BIGPI comprovem que hi ha inclosos 3 articles del Dr. Melgarejo publicats a l’esmentada revista. Finalment, després de la consulta del catàleg de biblioteques veiem que els fons més antics de la revista accessibles en format electrònic són de l’any 1957.

(més…)

Read Full Post »

Coves del salnitre al Geoparc de la Catalunya Central

Coves del salnitre al Geoparc de la Catalunya Central

En un article anterior ja vam parlar dels geoparcs i del creixent interès per donar a conèixer el patrimoni geològic del nostre entorn al mateix temps que es vetlla per a la seva preservació. Aprofitem per anunciar el recent nomenament per part de la UNESCO del primer geoparc de Catalunya, el Geoparc de la Catalunya Central.

El concepte de patrimoni geològic es refereix al conjunt de recursos geològics de valor científic, cultural i educatiu que permeten conèixer, estudiar i interpretar la història geològica d’un territori. A principis dels anys 90 es comença a despertar un interès per a salvaguardar els llocs d’interès geològic de la Terra. La IUGS (International Union of Geological Sciences) i la UNESCO promouen des de llavors una ambiciosa iniciativa per establir un inventari mundial del patrimoni geològic del Planeta: el Global Geosites. A partir d’aquí s’han anat organitzant reunions i simposis internacionals per establir metodologies de treball i han anat sorgint diferents projectes com la xarxa global de geoparcs o els inventaris de geosites o geòtops dels diferents territoris.

(més…)

Read Full Post »

La muntanya de Montserrat, dins el Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central, podria ser el primer geoparc de Catalunya

L’interès pel patrimoni geològic del nostre entorn està creixent darrerament. Cal conèixer la diversitat geomorfològica, les estructures tectòniques i els jaciments de diferents tipologies i períodes geològics que ens envolten i fer-ne difusió, al mateix temps que cal vetllar per la seva preservació.

Cada vegada hi ha més iniciatives que demostren aquest interès pel tema i és per això que us volem parlar de la bona salut dels geoparcs, que, després de més de deu anys d’existència, es consoliden com una estratègia de desenvolupament local que dóna resultats contrastables, especialment en l’actual context de crisi.

(més…)

Read Full Post »

Cliqueu per ampliar

Solució: L’exemplar de la fotografia és un foraminífer, concretament un miliòlid. Pel que fa a la classificació taxonòmica cal dir que els Foraminífers han estat considerats, depenent de l’estudi, Classe o Ordre i els Miliòlids Ordre o Subordre, però mai Classe!

Per tant la resposta correcta és:

* Ordre Foraminiferida (Classe Foraminifera)

* Subordre Miliolina (Ordre Miliolida)

El llibre  Foraminiferal genera and their classification, d’Alfred R. Loeblich, Jr i Helen Tappan, descriu els miliòlids com: “Foraminífers amb closca de calcita de magnesi, de cristalls en forma de bastó orientats a l’atzar d’entre 1,5 µm i 2.0 µm de longitud i 0.24 µm de diàmetre, que es veuen només amb el microscopi electrònic, reflecteix la llum en totes direccions donant una opacitat lletosa o apariència de porcellana, la paret té aspecte marronós i pot tenir la seva superfície amb cristalls rombohèdrics. Poden haver veritables pors a la protoclosca, però poden tenir pseudopors. Se sap que la reproducció sexual pot involucrar gàmetes biflagel·lats amb un blefaroplast i axostil llargs. N’hi ha des del Carbonífer fins a l’Holocè”.

(més…)

Read Full Post »

L’origen de la biblioteca actual, de titularitat compartida entre la Universitat de Barcelona i el CSIC, cal anar-lo a buscar en la col·lecció aplegada pel doctor Lluís Soler Sabarís i les de les biblioteques dels diferents departaments de la facultat que, a principis dels anys 80 del segle XX, es van unir per constituir la Biblioteca de la Facultat de Geologia de la UB-CSIC.

Gran part del fons antic de la nostra biblioteca, actualment conservat als mobles vitrina que hi ha a prop de l’entrada, prové d’aquests fons inicials. Els documents que s’hi poden trobar són de tipologia diversa i, a grans trets, voldríem destacar-ne els de major antiguitat, els que fan referència al nostre entorn geogràfic més proper, així com els que mereixen una menció especial, sigui pel seu autor o per les làmines que presenten.

(més…)

Read Full Post »

Cliqueu per ampliar

Solució: Després d’haver consultat la base de dades BIGPI (Bibliografia de Geologia de la Península Ibèrica), recuperem:

10 documents que tracten exactament de l’episodi del 7 d’agost de 1996 a Biescas.

6 corresponen als publicats com a article de revista.

4 articles de revista tenen l’opció per poder accedir en línia al seu text complet.

Pel que fa al mapa topogràfic, haurem de consultar el del full núm. 177 corresponent a la base topogràfica d’Espanya d’escala 1:50.000

(més…)

Read Full Post »

Cliqueu per ampliar

Solució: Es tracta de la Flogopita, un filosilicat del grup de les miques. Tot i que el seu nom prové del terme grec “Flogopos”, que significa “semblant al foc”, en al·lusió a les tonalitats vermelles que pot presentar, la veritat és que n’hi ha de diverses coloracions: verdós, groguenc, marronós, etc. La seva fórmula empírica és KMg3(Si3AlO10)(F,OH)2. Els principals jaciments de flogopita es troben a Ontario i Quèbec (Canadà), a Rússia i a molts llocs d’Europa. A Espanya es troba a gneissos de Santiago de Compostela (La Corunya) i a marbres de la Sierra de Aracena (Huelva). S’usa industrialment en làmines com a aillant elèctric.

(més…)

Read Full Post »

Cliqueu per ampliar

Solució: Es tracta del volcà de Santa Margarida, un dels 38 volcans inactius dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Amb una alçada de 682 m i un cràter de 350 m de diàmetre i 70 de fondària, aquest volcà fa uns 11.000 anys que està inactiu. Al centre del cràter es troba l’església de Santa Margarida, d’origen romànic, i que li dóna nom.

Al llibre El vulcanisme: guia de camp de la Zona Volcànica de la Garrotxa podem llegir: “Es tracta d’un edifici volcànic de tipus freatomagmàtic que es recolza en els gresos eocènics. Destaca la morfologia circular del cràter, amb uns 350 metres de diàmetre i uns 70 metres de fondària. Tanmateix, el con no està format totalment per materials volcànics, sinó que en el seu vorell intern meridional afloren les roques prevolcàniques a causa de l’encastament del cràter per sota del substrat”… “Durant l’erupció del volcà de Santa Margarida, es va produir inicialment una fase estromboliana de poca entitat, i ràpidament es va desenvolupar una activitat freatomagmàtica. Aquesta va tenir una violència variable, ocasionalment de poca explosivitat. La vegetació de la zona fa difícil descobrir una petita colada piroclàstica que es localitza en el sector sud-est del volcà.”

(més…)

Read Full Post »

Blog CRAI Universitat de Barcelona

Blog del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona

Blog RecInfo -Recursos electrònics CRAI UB-

Just another WordPress.com weblog