Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Ciències de la Terra’ Category

Amb el desig d’oferir als nostres usuaris informació d’interès geològic, així com bibliogràfic dins l’àmbit de les ciències de la terra, estem explorant contínuament les possibilitats de treballar amb xarxes socials que puguin ser interessants per a tals propòsits.

De recent creació (desembre 2009), Pinterest és una xarxa social que permet trobar, filtrar, organitzar i compartir imatges i vídeos que hi ha a Internet. Els usuaris poden crear i organitzar per temes col·leccions d’imatges, esdeveniments, interessos, aficions, etc. Tots aquests continguts es distribueixen en forma del que s’anomenen pinboards, que visualment són com taulers d’anuncis. D’aquesta manera, Pinterest és una plataforma molt visual que et permet recopilar en un mateix espai tots els teus interessos. A més a més, els usuaris poden seguir pinboards d’altres persones que comparteixin els mateixos gustos per tal de buscar inspiració i descobrir coses noves del seu camp d’interès. L’objectiu principal de Pinterest és unir persones de tot el món a través d’aquelles coses que troben interessants. El mateix nom ho diu: Pinterest = Pin + interest, “enganxa els teus interessos”.” (Vikipèdia)

(més…)

Read Full Post »

Com cada any per aquestes dates, Thomson Reuters publica, a través del Journal Citation Reports (Science Edition), les dades bibliomètriques corresponents a l’any anterior, en aquest cas el 2011, de revistes de l’àmbit de ciència i tecnologia de tot el món. Durant els primers mesos d’aquest any s’ha estudiat el comportament que han mostrat les principals revistes científiques durant 2011 pel que fa a nombre d’articles publicats, nombre de cites rebudes, revistes de les que reben més cites i a les que n’envien més, etc.

(més…)

Read Full Post »

La muntanya de Montserrat, dins el Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central, podria ser el primer geoparc de Catalunya

L’interès pel patrimoni geològic del nostre entorn està creixent darrerament. Cal conèixer la diversitat geomorfològica, les estructures tectòniques i els jaciments de diferents tipologies i períodes geològics que ens envolten i fer-ne difusió, al mateix temps que cal vetllar per la seva preservació.

Cada vegada hi ha més iniciatives que demostren aquest interès pel tema i és per això que us volem parlar de la bona salut dels geoparcs, que, després de més de deu anys d’existència, es consoliden com una estratègia de desenvolupament local que dóna resultats contrastables, especialment en l’actual context de crisi.

(més…)

Read Full Post »

Cliqueu per ampliar

Solució: L’exemplar de la fotografia és un foraminífer, concretament un miliòlid. Pel que fa a la classificació taxonòmica cal dir que els Foraminífers han estat considerats, depenent de l’estudi, Classe o Ordre i els Miliòlids Ordre o Subordre, però mai Classe!

Per tant la resposta correcta és:

* Ordre Foraminiferida (Classe Foraminifera)

* Subordre Miliolina (Ordre Miliolida)

El llibre  Foraminiferal genera and their classification, d’Alfred R. Loeblich, Jr i Helen Tappan, descriu els miliòlids com: “Foraminífers amb closca de calcita de magnesi, de cristalls en forma de bastó orientats a l’atzar d’entre 1,5 µm i 2.0 µm de longitud i 0.24 µm de diàmetre, que es veuen només amb el microscopi electrònic, reflecteix la llum en totes direccions donant una opacitat lletosa o apariència de porcellana, la paret té aspecte marronós i pot tenir la seva superfície amb cristalls rombohèdrics. Poden haver veritables pors a la protoclosca, però poden tenir pseudopors. Se sap que la reproducció sexual pot involucrar gàmetes biflagel·lats amb un blefaroplast i axostil llargs. N’hi ha des del Carbonífer fins a l’Holocè”.

(més…)

Read Full Post »

L’origen de la biblioteca actual, de titularitat compartida entre la Universitat de Barcelona i el CSIC, cal anar-lo a buscar en la col·lecció aplegada pel doctor Lluís Soler Sabarís i les de les biblioteques dels diferents departaments de la facultat que, a principis dels anys 80 del segle XX, es van unir per constituir la Biblioteca de la Facultat de Geologia de la UB-CSIC.

Gran part del fons antic de la nostra biblioteca, actualment conservat als mobles vitrina que hi ha a prop de l’entrada, prové d’aquests fons inicials. Els documents que s’hi poden trobar són de tipologia diversa i, a grans trets, voldríem destacar-ne els de major antiguitat, els que fan referència al nostre entorn geogràfic més proper, així com els que mereixen una menció especial, sigui pel seu autor o per les làmines que presenten.

(més…)

Read Full Post »

Cliqueu per ampliar

Solució: Després d’haver consultat la base de dades BIGPI (Bibliografia de Geologia de la Península Ibèrica), recuperem:

10 documents que tracten exactament de l’episodi del 7 d’agost de 1996 a Biescas.

6 corresponen als publicats com a article de revista.

4 articles de revista tenen l’opció per poder accedir en línia al seu text complet.

Pel que fa al mapa topogràfic, haurem de consultar el del full núm. 177 corresponent a la base topogràfica d’Espanya d’escala 1:50.000

(més…)

Read Full Post »

Cliqueu per ampliar

Solució: Es tracta de la Flogopita, un filosilicat del grup de les miques. Tot i que el seu nom prové del terme grec “Flogopos”, que significa “semblant al foc”, en al·lusió a les tonalitats vermelles que pot presentar, la veritat és que n’hi ha de diverses coloracions: verdós, groguenc, marronós, etc. La seva fórmula empírica és KMg3(Si3AlO10)(F,OH)2. Els principals jaciments de flogopita es troben a Ontario i Quèbec (Canadà), a Rússia i a molts llocs d’Europa. A Espanya es troba a gneissos de Santiago de Compostela (La Corunya) i a marbres de la Sierra de Aracena (Huelva). S’usa industrialment en làmines com a aillant elèctric.

(més…)

Read Full Post »

Cliqueu per ampliar

Solució: Es tracta del volcà de Santa Margarida, un dels 38 volcans inactius dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Amb una alçada de 682 m i un cràter de 350 m de diàmetre i 70 de fondària, aquest volcà fa uns 11.000 anys que està inactiu. Al centre del cràter es troba l’església de Santa Margarida, d’origen romànic, i que li dóna nom.

Al llibre El vulcanisme: guia de camp de la Zona Volcànica de la Garrotxa podem llegir: “Es tracta d’un edifici volcànic de tipus freatomagmàtic que es recolza en els gresos eocènics. Destaca la morfologia circular del cràter, amb uns 350 metres de diàmetre i uns 70 metres de fondària. Tanmateix, el con no està format totalment per materials volcànics, sinó que en el seu vorell intern meridional afloren les roques prevolcàniques a causa de l’encastament del cràter per sota del substrat”… “Durant l’erupció del volcà de Santa Margarida, es va produir inicialment una fase estromboliana de poca entitat, i ràpidament es va desenvolupar una activitat freatomagmàtica. Aquesta va tenir una violència variable, ocasionalment de poca explosivitat. La vegetació de la zona fa difícil descobrir una petita colada piroclàstica que es localitza en el sector sud-est del volcà.”

(més…)

Read Full Post »

Com cada any per aquestes dates, Thomson Reuters publica, a través del Journal Citation Reports (Science Edition), les dades bibliomètriques corresponents a l’any anterior, en aquest cas el 2010, de revistes de l’àmbit de ciència i tecnologia de tot el món. Durant els primers mesos d’aquest any s’ha estudiat el comportament que han mostrat les principals revistes científiques durant 2010 pel que fa a nombre d’articles publicats, nombre de cites rebudes, revistes de les que reben més cites i a les que n’envien més, etc.

(més…)

Read Full Post »

Una de les característiques més importants que cal identificar de les institucions de l’àmbit de l’ensenyament superior i de la recerca és el seu posicionament en comparació amb altres institucions semblants, tant a nivell local com internacional.

S’elaboren molts rànquings d’universitats i de centres de recerca que utilitzen una gran diversitat de criteris per avaluar la importància relativa d’aquestes institucions. En molts casos es fan servir criteris objectius basats en dades bibliomètriques: nombre de publicacions en revistes de prestigi, nombre de cites rebudes, ràtio de cites rebudes per article publicat, etc. També es poden tenir en compte criteris objectius no bibliomètrics: nombre d’estudiants, nombre d’investigadors i/o professors, pressupost, nombre d’ensenyaments, etc.

(més…)

Read Full Post »

twitterNascut l’any 2006 i popularitzat a partir del 2007, Twitter es pot definir com un servei de microblogging que permet als seus usuaris enviar i llegir missatges de text d’una longitud màxima de 140 caràcters (denominats tweets, o piulades) mitjançant el mateix web de Twitter,  o bé aplicacions de tercers (Facebook, blocs, Twitpic, etc).

Un usuari registrat a Twitter pot publicar tweets que, per defecte, es poden cercar per paraules i tothom pot llegir. Alguns usuaris decideixen, però,  no fer públiques les seves piulades excepte als seus seguidors. De fet, cada usuari de Twitter pot seguir-ne d’altres i pot tenir seguidors, de forma que rep selectivament les piulades dels usuaris que li interessen i els seus seguidors reben les seves.

(més…)

Read Full Post »

WordpressJa fa uns mesos que la Biblioteca de Geologia (UB-CSIC) disposa de pàgina a Facebook i d’un compte a Twitter. Per tal de completar els canals de comunicació amb què posar-nos en contacte amb els nostres usuaris, encetem el blog de la Biblioteca.

(més…)

Read Full Post »

« Newer Posts

Campaña Drake 2018

Un proyecto de investigación del IGME y el CSIC en la Antártida

Blog CRAI Universitat de Barcelona

Blog del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona

Blog RecInfo -Recursos electrònics CRAI UB-

Just another WordPress.com weblog