Posted in * GEOENIGMA - Respostes (2011-2012), Catàlegs de biblioteques on 19/03/2012| Leave a Comment »
Solució: El llibre que estem buscant es titula Crystal structure analysis i un dels seus autors és William Clegg. En podem trobar un exemplar a la Biblioteca de Geologia amb el topogràfic 548.73 CRY i el capítol que comença a la pàgina 119 es titula An introduction to maximum entropy. Aquesta és la imatge de la coberta del llibre i el seu registre bibliogràfic al catàleg de les biblioteques:
Cliqueu per ampliar
Cliqueu per ampliar
Posted in * GEOENIGMA - Respostes (2011-2012), Foraminífers on 21/02/2012| Leave a Comment »
Cliqueu per ampliar
Solució: L’exemplar de la fotografia és un foraminífer, concretament un miliòlid. Pel que fa a la classificació taxonòmica cal dir que els Foraminífers han estat considerats, depenent de l’estudi, Classe o Ordre i els Miliòlids Ordre o Subordre, però mai Classe!
Per tant la resposta correcta és:
* Ordre Foraminiferida (Classe Foraminifera)
* Subordre Miliolina (Ordre Miliolida)
El llibre Foraminiferal genera and their classification, d’Alfred R. Loeblich, Jr i Helen Tappan, descriu els miliòlids com: “Foraminífers amb closca de calcita de magnesi, de cristalls en forma de bastó orientats a l’atzar d’entre 1,5 µm i 2.0 µm de longitud i 0.24 µm de diàmetre, que es veuen només amb el microscopi electrònic, reflecteix la llum en totes direccions donant una opacitat lletosa o apariència de porcellana, la paret té aspecte marronós i pot tenir la seva superfície amb cristalls rombohèdrics. Poden haver veritables pors a la protoclosca, però poden tenir pseudopors. Se sap que la reproducció sexual pot involucrar gàmetes biflagel·lats amb un blefaroplast i axostil llargs. N’hi ha des del Carbonífer fins a l’Holocè”.
Posted in * GEOENIGMA - Respostes (2011-2012), Alps (Serralada), Eslovènia on 23/01/2012| Leave a Comment »
Cliqueu per ampliar
Solució: Es tracta del Triglav, que pertany a la serralada dels Alps i, concretament, als Alps Julians. És la muntanya més alta d’Eslovènia, amb una altura de 2.864 m.
Per poder situar la muntanya geogràficament, la pista clau és que està inclosa a la classificació SOIUSA.
El nom d’aquesta classificació correspon a l’acrònim en italià de Suddivisione Orografica Internazionale Unificata del Sistema Alpino, que és un sistema classificatori que intenta normalitzar i estandarditzar els diferents sistemes nacionals de classificació dels Alps.
Posted in * GEOENIGMA - Respostes (2011-2012), Biescas (Aragó), Inundacions on 19/12/2011| Leave a Comment »
Cliqueu per ampliar
Solució: Després d’haver consultat la base de dades BIGPI (Bibliografia de Geologia de la Península Ibèrica), recuperem:
10 documents que tracten exactament de l’episodi del 7 d’agost de 1996 a Biescas.
6 corresponen als publicats com a article de revista.
4 articles de revista tenen l’opció per poder accedir en línia al seu text complet.
Pel que fa al mapa topogràfic, haurem de consultar el del full núm. 177 corresponent a la base topogràfica d’Espanya d’escala 1:50.000
Posted in * GEOENIGMA - Respostes (2011-2012), Silicats on 21/11/2011| Leave a Comment »
Cliqueu per ampliar
Solució: Es tracta de la Flogopita, un filosilicat del grup de les miques. Tot i que el seu nom prové del terme grec “Flogopos”, que significa “semblant al foc”, en al·lusió a les tonalitats vermelles que pot presentar, la veritat és que n’hi ha de diverses coloracions: verdós, groguenc, marronós, etc. La seva fórmula empírica és KMg3(Si3AlO10)(F,OH)2. Els principals jaciments de flogopita es troben a Ontario i Quèbec (Canadà), a Rússia i a molts llocs d’Europa. A Espanya es troba a gneissos de Santiago de Compostela (La Corunya) i a marbres de la Sierra de Aracena (Huelva). S’usa industrialment en làmines com a aillant elèctric.
Posted in * GEOENIGMA - Respostes (2011-2012), Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (Catalunya), Volcans on 24/10/2011| 1 Comment »
Cliqueu per ampliar
Solució: Es tracta del volcà de Santa Margarida, un dels 38 volcans inactius dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Amb una alçada de 682 m i un cràter de 350 m de diàmetre i 70 de fondària, aquest volcà fa uns 11.000 anys que està inactiu. Al centre del cràter es troba l’església de Santa Margarida, d’origen romànic, i que li dóna nom.
Al llibre El vulcanisme: guia de camp de la Zona Volcànica de la Garrotxa podem llegir: “Es tracta d’un edifici volcànic de tipus freatomagmàtic que es recolza en els gresos eocènics. Destaca la morfologia circular del cràter, amb uns 350 metres de diàmetre i uns 70 metres de fondària. Tanmateix, el con no està format totalment per materials volcànics, sinó que en el seu vorell intern meridional afloren les roques prevolcàniques a causa de l’encastament del cràter per sota del substrat”… “Durant l’erupció del volcà de Santa Margarida, es va produir inicialment una fase estromboliana de poca entitat, i ràpidament es va desenvolupar una activitat freatomagmàtica. Aquesta va tenir una violència variable, ocasionalment de poca explosivitat. La vegetació de la zona fa difícil descobrir una petita colada piroclàstica que es localitza en el sector sud-est del volcà.”
Il·lustre Col·legi Oficial de Geòlegs Ilustre Colegio Oficial de Geólogos Institut Cartogràfic de Catalunya
Els continguts del Blog del CRAI Biblioteca de Ciències de la Terra (UB - CSIC) estan subjectes a la Llicència de Reconeixement de Creative Commons, llevat que s'hi indiqui el contrari.
Blog del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona
Just another WordPress.com weblog
Sònia Domènec
CRAI Biblioteca de Ciències de la Terra (UB-CSIC)
Jordi Casadellà
Daniel Casanueva
Emma Dalmau
Dolors Fernàndez
Marta Boullosa
