El 22 de maig de l’any 1997 es va introduir el primer registre a la base de dades BIGPI de Bibliografia de Geologia de la Península Ibèrica: “Palaeomagnetic and magnetostratigraphy of the middle Triassic in the Iberian ranges (central Spain)“, un capítol del llibre Palaeomagnetism and tectonics of the Mediterranean region. Morris, A.; Tarling, D.H. (eds.), publicat per la Geological Society of London, l’any 1996. Així és com, després d’uns mesos previs dedicats a definir l’abast temàtic dels documents, el disseny dels registres i de les interfícies de cerca i de resultats, va començar a funcionar la base de dades, creada a la llavors anomenada Biblioteca de Geologia (UB-CSIC), ara CRAI Biblioteca de Ciències de la Terra (UB-CSIC). Aquest article pretén fer un recorregut per la història d’aquesta base de dades, com va néixer, la seva evolució, etc. Si voleu saber com fer-la servir podeu consultar la guia breu d’utilització de la base de dades publicada en aquest mateix blog.
La base de dades es va començar a gestionar amb el programari FileMaker 4.0 i el Web Companion, cosa que permetia publicar-la a internet en obert fent servir un PC com a servidor. Recordem que només feia uns tres anys que al nostre entorn es començava a treballar de forma més o menys habitual amb ordinadors connectats a la xarxa i el sistema utilitzat per permetre la consulta de la base de dades a internet era força rudimentari.
En l’àmbit de les Ciències de la Terra cal remarcar l’especial importància que tenen les publicacions d’àmbit local, les quals, tot i que tenen informació valuosa, difícilment es troben incloses als llistats de publicacions analitzades pels productors de bases de dades documentals d’abast internacional. És per això que l’objectiu de la base de dades era posar a l’abast de tothom la informació científica sobre geologia regional de la Península Ibèrica publicada en revistes, llibres, ponències de congressos, mapes, tesis doctorals, etc. que rebíem a la biblioteca.
De fet, a mitjans del segle passat, ja s’havia començat a recollir aquesta informació, però, com és evident, no estava automatitzada, sinó que s’anava afegint a un fitxer manual tradicional i només s’hi podia accedir a través d’un fitxer d’autors i un altre de les zones geològiques, segons la classificació del B.R.G.M., subdividides per un àmbit temàtic.
Aquest fitxer encara es pot consultar i les fitxes contenen informació de documents que es poden trobar a la ubicació corresponent de la biblioteca (revistes, llibres, mapes…) o bé en un armari que conté només separates, principalment d’articles de revista. L’aparició de BIGPI va suposar començar a automatitzar aquesta tasca i posar-la a l’abast de les persones interessades a través de la xarxa.
Des dels inicis ja es va decidir quins serien els criteris i la metodologia d’incorporació de registres a BIGPI i la majoria encara es mantenen en l’actualitat, tot i que amb el pas del temps i la millora de la base de dades se n’han incorporat d’altres:
Abast temàtic:
Qualsevol estudi geològic susceptible de tenir una ubicació geogràfica.
Abast geogràfic:
- Tota la Península Ibèrica, incloent-hi els Pirineus en el seu conjunt.
- Territoris pertanyents als estats de la Península Ibèrica: Canàries, Balears, Ceuta i Melilla (Espanya); Madeira i Açores (Portugal) i Andorra.
- Territoris històrics de les antigues colònies espanyoles (Marroc, Sàhara, Guinea, Filipines, Cuba) sempre i quan els documents inclosos siguin de l’època en què aquests territoris estaven sota administració espanyola.
Abast documental:
Qualsevol tipus de document: articles de revista, llibres i capítols de llibre, tesis doctorals, mapes, ponències de congressos, etc.
Abast temporal:
Qualsevol any de publicació.
Origen dels registres continguts a la base de dades:
- Documents impresos que arriben a la biblioteca. Cada setmana es revisen els documents que s’han exposat a l’àrea de novetats.
- Reconversió de la informació continguda al fitxer manual històric.
- Recull puntual d’informació rellevant provinent d’altres fonts, com per exemple, la bibliografia d’un llibre.
Canvis en la metodologia d’incorporació de la informació:
Quan un gran gruix de revistes van deixar de rebre’s en paper i només eren accessibles en línia ja no es podien fullejar per seleccionar-ne els articles. Per això, des de llavors, l’aparició dels articles rellevants que publiquen aquestes revistes es notifica a través del correu electrònic gràcies a perfils de cerca desats a la base de dades GEOREF que s’executen automàticament cada mes.
Millores en la gestió de la base de dades:
Al llarg dels anys s’han produït una sèrie de millores de gestió que han ajudat a fer de BIGPI un producte més fiable, tant des del punt de vista del contingut com de la solidesa del sistema informàtic i de l’equip humà que li dona suport. En aquest sentit podem destacar dues dates que han representat unes fites importants:
L’any 2003 es va decidir demanar la creació d’una plaça de becari, dintre de les convocatòries de beques de col·laboració de la UB, per dur a terme les tasques de selecció de documents, la seva introducció a la base de dades i l’adjudicació de matèries. Com a requisits es va demanar que els estudiants candidats ho fossin de qualsevol dels ensenyaments impartits a la llavors anomenada Facultat de Geologia. Fins aquell moment era el propi personal bibliotecari capacitat (amb llicenciatura de biologia) el que feia aquesta feina. Per a més informació sobre la beca de col·laboració de BIGPI podeu seguir aquest enllaç.
L’any 2007 es va haver d’abandonar el sistema de gestió informàtica de la base de dades que havia funcionat fins aleshores, bàsicament per dues raons. D’una banda el programari FileMaker, tot i haver-ne adquirit les noves versions, ja no era compatible amb els nous ordinadors, i la seva actualització hauria representat un cost considerable. D’altra banda, la política de la UB no aconsellava el manteniment de servidors particulars en despatxos i les directrius eren les d’incorporar la base de dades als servidors del servei d’informàtica de la UB. D’aquesta manera es va passar a treballar amb un entorn ORACLE, molt més robust i ràpid i amb un sistema de seguretat infinitament millor, després d’exportar totes les dades que hi havia al programari FileMaker i redissenyar-ne el contingut. Tot i així la base de dades no va tenir, aparentment, cap canvi en la forma de consultar-la, ja que es va mantenir el mateix disseny de les pàgines de cerca i de resultats.
Millores en el disseny i els continguts:
La implementació de l’entorn ORACLE a la gestió de la base de dades va permetre que, periòdicament, es poguessin plantejar algunes millores tant en el tipus d’informació que oferia BIGPI com en les característiques de la interfície de cerca.
Es poden destacar 3 millores que s’han anat introduint des del 2007:
- Es va pensar que seria útil que els registres, exceptuant aquells que tracten d’àrees molt extenses, tinguessin associat un o més d’un enllaç cap a les àrees de Google Maps coincidents amb les àrees d’estudi indicades al document referenciat. A més a més d’aquests enllaços, es va afegir la toponímia de les principals poblacions i accidents geogràfics inclosos a cada zona. Una altra particularitat és que tota aquesta toponímia és cercable i serveix per recuperar documents.
- Incorporació de notícies de divulgació contingudes al diari digital de la biblioteca, TELLUS. Per a més informació podeu llegir l’article que en parla aquí.
- Redisseny de la interfície de cerca afegint-hi un nou camp que permet especificar l’escala dels mapes. Per saber-ne més llegiu aquest article.
Les xifres de la base de dades BIGPI:
A continuació us presentem una infografia que resumeix les principals dades extretes del contingut i la utilització de la base de dades durant aquests 20 anys.
Reblogged this on Blog CRAI Universitat de Barcelona.
M'agradaM'agrada